Les grafies b/v , p/b , t/d , c/g
Escrivim amb b
- Davant de l i r: blanc, noble...
- Darrere de m: rombe, bombó... Tret de les excepcions de tramvia, circumval·lació i triumvir.
- Si dins la mateixa família trobem mots amb p. Per exemple, el verb saber s’escriu amb b perquè dins la mateixa família tenim sap.
Escrivim amb v
- Darrere de n: canviar, envelat...
- En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (-ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven): cantava, cantaves, cantava...
- Si dins la mateixa família trobem mots amb u. Per exemple, la paraula novetat s’escriu amb v perquè deriva de nou.
Les grafies p/b, t/d, c/g a final de paraula
Aquestes grafies no presenten cap dubte quan s’escriuen a principi de paraula.
Ara bé, quan es troben al final de paraula, la pronúncia és la mateixa:
- p i b sonen igual que p: rap, tap, cub, tub...
- t i d sonen igual que t: set, prat, fred, sud...
- c i g sonen igual que c: cec, plec, mag, fang...
Per resoldre aquests casos en què sonen igual, hi ha tota una sèrie de normes ortogràfiques:
- Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc, pit, sap, bec, pot...
Aquesta norma té diverses excepcions:
- adob, club, tub, sud, fred, David...
- els noms acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...
- els mots acabats en -leg i -gog: filòleg, pedagog...
- Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que porten els derivats: serp (serpentejar); esvelt (esveltesa); clàssic (clàssica); ...
Aquesta norma té diverses excepcions:
- la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs que acaben en -nc: tinc, vinc, entenc, aprenc...
- els mots: ànec, fàstic, càrrec, préssec..., ja que aquestes paraules fan els derivats en -g: esparreguera, presseguer...
