ELS NEOLOGISMES, ELS ESTRANGERISMES I ELS CALCS

Els neologismes, els estrangerismes i els calcs

·Neologismes: Són paraules de nova incorporació que han estat preses d'altres llengües i que s'han adaptat a la seva grafia com a la seva pronúncia. exemple: córner, croissant...

·Estrangerismes: La llengua receptora del mot ja en té una que significa el mateix. exemple: clown i pallaso...

· Calcs lingüístics: Imita la construcció d'una unitat sintàctica d'una llengua estrangera. exemple: la pilota ha donat - la pilota ha picat.

LES GRAFIES B/V, P/B, T/D, C/G

Les grafies b/v , p/b , t/d , c/g

Escrivim amb b

• Davant de l i r: blanc, noble...
• Darrere de m: rombe, bombó... Tret de les excepcions de tramvia, circumval·lació i triumvir.
• Si dins la mateixa família trobem mots amb p. Per exemple, el verb saber s’escriu amb b perquè dins la mateixa família tenim sap.

Escrivim amb v

• Darrere de n: canviar, envelat...
• En les terminacions de l’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (-ava, -aves, -àvem, -àveu, -aven): cantava, cantaves, cantava...
• Si dins la mateixa família trobem mots amb u. Per exemple, la paraula novetat s’escriu amb v perquè deriva de nou.

Les grafies p/b, t/d, c/g a final de paraula

Aquestes grafies no presenten cap dubte quan s’escriuen a principi de paraula. 

Ara bé, quan es troben al final de paraula, la pronúncia és la mateixa:

• p i b sonen igual que p: rap, tap, cub, tub...
• t i d sonen igual que t: set, prat, fred, sud...
• c i g sonen igual que c: cec, plec, mag, fang...

Per resoldre aquests casos en què sonen igual, hi ha tota una sèrie de normes ortogràfiques:

• Si la paraula acaba en vocal tònica, escrivim p, t, c: cap, foc, pit, sap, bec, pot...

Aquesta norma té diverses excepcions:

• adob, club, tub, sud, fred, David...
• els noms acabats en -etud i -itud: quietud, solitud...
• els mots acabats en -leg i -gog: filòleg, pedagog...
• Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, escrivim la mateixa lletra que porten els derivats: serp (serpentejar); esvelt (esveltesa); clàssic (clàssica); ...

Aquesta norma té diverses excepcions:

• la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs que acaben en -nc: tinc, vinc, entenc, aprenc...
• els mots: ànec, fàstic, càrrec, préssec..., ja que aquestes paraules fan els derivats en -g: esparreguera, presseguer...

ELS COL·LOQUIS I CRISTÒFOL D'ESPUIG

Els Col·loquis i Cristòfol Despuig:

Cristòfol Despuig: va ser un autor cavaller i humanista que va realitzar una obra imprescindible per la prosa del Segle XVI.
Característiques:
-Tria el català com a única llengua
-Obra publicada tres segles més tard per temor a la censura de la Inquisició
-Diàleg com a fonament dels col·loquis
-Temàtica diversa: llengua, política i context eclesiàstic i social
Col·loquis:·1er col·loqui: Tracta el tema de la llengua catalana.
·2n col·loqui: Refuta l'acusació de gasiveria que reben els catalans.
·3r col·loqui: El paper privilegiat de Tortosa i de las sevas donas per la participació decisiva a  una baralla.
·4rt col·loqui: Privilegis de les dones.
·5è col·loqui: Guerra del Principat contra Joan II.
·6è col·loqui: Relat dels orígens llegendaris de Catalunya.

LA PROSA DEL SEGLE XVI

La prosa del segle XVI

-Gèneres d'origen clàssic de caràcter humorístic i amb l'objectiu d'entretenir.

-Gèneres tradicionals com ara la novel·la al·legòrica, l'hagiografia i la narrativa    histórica.

-En el cas de l'àmbit religiós  parlem de la Devotio vermella, que defensa el  caràcter senzill i íntim de  la vida religiosa propi dels primers cristians.

-La peça catalana més important és L'espill de la vida religiosa, és una novel·la  al·legòrica en el qual  un ermità viu un pelegrinatge pels diferents estadis de la  tradició asceticomística.

ELS VERBS IRREGULARS

Els verbs irregulars

Alteracions ortogràfiques de la primera conjugació:
Infinitius acabats en -car, -çar, -gar, -jar, -uar + desinencia en e o i.
Infinitius acabats en -ear, -oar, -iar, i -uar + desinències -i, -is, -in s'escriuen amb dièresi

Irregularitats de la segona conjugació:
Infinitius acabats en -ldre i -ndre
Infinitius acabats en vocal + -ure
Infinitius acabats en vocal + -ixer
Infinitius acabats en consonant + -re o -er

La tercera conjugació:
La majoria dels verbs de la tercera conjugació afegeixen un increment -eix: incoatius

LA ESSA SORDA I LA ESSA SONORA

La essa sorda i la essa sonora


Essa sonora: Grafies s i z
z: al princip de parauls. exemple: zebra...
z: després de consonant. exemple: onze...
s: entre vocals. exemple: cerveza....
s: en derivats compostos de -fons, -dins, i -trans. exemple: enfonsar...

Essa sorda: Grafies s,ss,c,ç i sc
s: principi i final de paraula, entre consonant i vocal i final de mot. exemple: dansa...
ss: entre vocals. exemple: pallasso...
c: al prinncipi de paraula devant de e i i entre vocals davant de e i i. exemple: cirera...
ç: entre les vocals davant de a, o, u, i al final de mot. exemple: abraçar...
sc: entre vocals. exemple: ascensor...

TEATRE CULTE I TEATRE POPULAR

Teatre culte i teatre popular:

 ·Teatre culte: Es solia representar a la cort, una cort castellanitzada i reprodueix la societat que hi viu.
- Teatre culte Profà: Es representa en un cercle cortesà. L'autor es conegut i situa l'acció en contextos aristocràrics.
- Teatre culte Religiós: Es escás, té un autor que presenta propostes innovadores relacionats amb l'època.
- obres: Serafina, el cortesano,..

·Teatre Popular: Té en compte els gustos i interessos. Es consolida una de les fonts d'entreteniment més importants.
- Teatre popular religiós tant profà: Teatre lligat a la tradició i més conservador i medievalista. els actors que hi representen són els del poble.
- obres: pastorets, misteri d'elx,..

LA COMPOSICIÓ I L'ÚS DEL GUIONET

La composició i l'ús del guionet:

- Mots compostos que comencen per un punt cardinal: sud-est,...

- Compostos repetitius.

- Compostos que la primera part dels quals acaba en vocal i la segona comença en r,s,x: poca-solta,...

- Altres mots com: adéu-siau,...

- Mots que si no en portessin, generarien confusió: pit-roig, pèl-llarg,...

- Forma del DUC: vint-i-dos,...

LA D'IÈRESI

LA DIÈRESI

Altres usos de la dièresi: Es posa dièresi sobre la u dels grups güe/güi i qüe/qüi per marcar que es pronuncia la u. Exemple: pingüí, freqüent,...

Estalvi de la dièresi:

- Paraules acabades en els sufixos -isme, -ista. exemple: egoisme, ateisme,...

- Paraules formades amb prefix acabades en vocal com: anti-, re-, co-, contra-, auto-. Exemple: coincidir, reimpressió,...

- Formes verbals de l'infinitiu, gerundia, futur i condicional dels verbs acabats en -eir i -uir. Exemple: reduint, obeint,...

Dièresi en les formes verbals:
- Participi dels verbs acabats en -eir i -uir. Exemple: reduïnt, obeït,...
- Verbs acabats en -iar, -oar, -uar, -ear en subjuntiu i l'imperatiu. Exemple: canviï, avaluï,...