dijous, 8 de juny del 2017

EL TEATRE NEOCLÀSSIC JOAN RAMIS

El teatre neoclàssic Joan Ramis:

REGLES FORMALS I TEMÀTIQUES DEL TEATRE NEOCLÀSSIC:
  • Tres unitats: lloc, temps i espai
  • Predilecció per temes històrics, mitològics, bíblics i religiosos
  • Finalitat didàctica i moral
  • Tragèdia com a gènere més comú
  • Influència del teatre francès (Voltaire, Racine i Corneille)
AUTOR IMPORTANT: JOAN RAMIS I RAMIS:
  • Influència del neoclassicisme francès i del preromanticisme anglès i alemany
  • Escrigué poesia i narrativa, però preferia el teatre
  • Obres importants→Lucrècia, Arminda i Rosaura o el més constant amor

LES FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES EUROPEES

Les famílies lingüístiques europees:

INDOEUROPEULlengua comuna de la qual deriven gairebé tots el idiomes que es parlen avui en dia a Europa
  • GRUP CÈLTIC:
    • Bretó
    • Gal·lès
    • Irlandès
    • Gaèlic
    • Escocès
    • Còrnic
  • GRUP ESLAU:
    • Rus
    • Ucraïnès
    • Bielorús
    • Polonès
    • Txec
    • Eslovè
    • Serbi
    • Croat
    • Macedoni
    • Búlgar
  • GRUP GREC:
    • Grec
  • GRUP IL·LÍRIC:
    • Albanès
  • GRUP BÀLTIC:
    • Letó
    • Lituà
  • GRUP ARMENI:
    • Armeni
  • GRUP ROMÀNIC:
    • Gallec
    • Portuguès
    • Castellà
    • Català
    • Occità
    • Francès
    • Italià
    • Sard
    • Romanès
    • Retroromànic
  • GRUP GERMÀNIC:
    • Islandès
    • Noruec
    • Suec
    • Danès
    • Neerlandès
    • Anglès
    • Alemany
  • GRUP IRÀNIC:
    • Kurd

LES GRAFIES G/J, TG/TJ/DJ, X/IX, TX/IG.

Les grafies g/j, tg/tj/dj, x/ix, tx/ig:

  • G: Davant e, i
  • J: Davant a,o ,u
  • Tg: Davant de e,i
  • Tg i dj: Davant de a,o,u
  • X: A principi de paraula, darrere de consonant i de i,u
  • Ix: Darrere de a,o,u
  • Tx: Principi, enmig o final de paraula
  • Ig: A final de paraula de derivats amb j,g, tj, tg

LA PROSA DEL SEGLE XVIII. LLEGENDES I RONDALLES RAFAEL D'AMAT

La prosa del sXVIII. Llegendes i Rondalles Rafael d'Amat:



Al segle XVIII, hi ha dues varietats literàries que mantenen un relació ben estreta amb el context i la vida quotidiana contemporània

  • Crònica històrica => Autor important: Rafael d'Amat
    • Baró de Maldà
    • Antifrancès, religiós i conservador
    • Retrat de la Barcelona contemporània
    • Estil fresc i divertit
    • Obra important: Calaix de sastreç


  • Narració popular=> Autor important: Lluís Galiana
    • Escriptor erudit
    • Influït per Quevedo i Diego Torres
    • Tradició popular com a inspiració
    • Nombrosos recursos retòrics i expressius
    • Obra important: Rondalla de Rondalles

L'ORACIÓ SIMPLE, IMPERSONAL I ACTIVA I PASSIVA

L'oració simple. L'oració impersonal. Oració activa i oració passiva:

ORACIÓ SIMPLE: Oració que només té un sintagma verbal que fa de predicat.
↳Tipus:
  • Sintagma nominal (SN)
  • Sintagma adjectival (SAdj)
  • Sintagma preposicional (SPrep)
  • Sintagma verbal (SV)
  • Sintagma adverbial (SAdv)


Segons el tipus de verb les oracions es classifiquen en:
  • Oracions de predicat nominal o atributivesEl nucli del SV és un verb copulatiu
  • Oracions de predicat verbal o predicatives
    • Transitives: El verb necessita un CD
    • Intransitives: El verb no té CD
    • Reflexives: L'acció del verb recau sobre el mateix subjecte
    • Recíproces: Dos subjectes fan una acció que recau sobre l'altre
    • Impersonals: Oracions sense subjecte gramatical


·veu activa: subjecte que fa l'acció que expressa el verb.
·veu passiva: l'acció la realitza el subjecte pacient.

CATALÀ ORIENTAL I OCCIDENTAL

El català oriental i occidental:

CATALÀ ORIENTAL:


  • Pronunciació de la vocal neutra de a, e àtones.
  • Pronunciació u de la o àtona (excepció de la balear).
  • Ús de l'article el i del salat es, en la variant balear.
  • Alguns verbs incrementen amb -eix o -esc.
  • Pronoms febles davant de verb amb forma reforçada.

CATALÀ OCCIDENTAL:
  • Distinció de a, e en posició àtona.
  • Distinció de o, u en posició àtona.
  • Ús de l'article lo i en valencià, el.
  • Alguns verbs usen l'increment -ix- o isc-.
  • Pronoms febles davant de verb amb la forma plena.

LA IL·LUSTRACIÓ

La Il·lustració:


Característiques:
  • - L'esperit crític arrelat en la normalització de l'ús i l'aplicacio del mètode matemàtic basat en la raó.
  • - L'ésser humà està destinat a ser feliç.
  • - La reivindicació dels drets naturals de l'ésser humà.
  • - Voluntat de recuperar i organitzar el coneixement de la Humanitat per fer-lo accessible a tothom.

ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles:



Fan la funció de substituir un element de la frase que no cal que tornem a esmentar. 

- Subjecte: Quan va darrere del verb o acompanyat d'un quantitatiu: en

                 Ha vingut un client al despatx. →N'ha vingut un.

- Complement directe: em, et, el, la, ens, us, els, les

                  Ja tinc la torradora nova.→Ja la tinc.

Sense determinant: en. Complementat per un adjectiu o amb un determinant numeral: en

                   Compraré préssecs.→En compraré

Neutre (això, allò): ho

                    Portava això a la mà.→ Ho portava a la mà.

- Complement indirecte: em, et, li, ens, us, els.

                     Sempre compro el diari a la Neus.→Sempre li compro el diari.

-Complement de règim verbal: de→en/a, en, amb, per→hi

                      S'ha oblidat de telefonar.→Se n'ha oblidat.

                       M'he acostumat a dinar d'hora.→M'hi he acostumat.

- Atribut: la major part: ho/Precedit de determinant: el, la, els, les/Precedit d'un adjectiu: en

                        En Jaume és culpable.→ En Jaume ho és,

                        En Joan és el delegat de la classe.→En Joan l'és.

                        La Gemma és alta.→La Gemma n'és.

- Complement predicatiu: la major part: hi/amb verbs com fer-se, dir-se, fer de, nomenar, elegir...: en

                         El consideren un bon professional.→L'hi consideren.
                      
                         
- Complement circumstancial: CC de lloc amb preposició de: en/altres→hi

                          Tornen de dinar.→ En tornen

                          Hem anat a la conferència.Hi hem anat.

LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES

Les funcions sintàctiques:

- Subjecte (Subj): És qui fa la acció del verb. Al lloc del subjecte hi pot haver un substantiu amb complements o sense, un pronom tònic, una oració subordinada de substantiu o bé un infinitiu.

Exemple: El cotxe d'en Josep és molt vell.


- Predicat (Pred): És allò que es diu del subjecte, sempre amb un verb com a nucli.

Exemple: Ella sap la veritat.


- Complement directe (CD): És el complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb. El CD pot ser una cosa o una persona. Només exepcionalment va precedit de la preposició.

Exemple: El president(subjecte)  va rebre l'ambaixador(CD).


- Complement indirecte (CI): És el destinatari de l'accio del verb. Sempre va precedit de la preposició a o per a.

Exemple: El passatger va ensenyar el bitllet a la revisora.


- Complement preposicional o de règim verbal (CPrep/CRV): És un complement exigit per certs verbs, que sense ell no tindrien significat complet. Sempre va precedit de preposició, per això també se l'anomena preposicional.

Exemple: Oblidar-se, recordar-se, avergonyir-se...


- Atribut (Atr): És un complement propi de les oracions atributives.

Exemple: En Pau és metge.


- Complement predicatiu (CPred): És un complement verbal i nominal alhora. Es refereix tant al verb com al subjecte i ha de concordar amb els dos.

Exemple: Els nens van arribar cansats de l'excursió.



- Complements circunstancials: Expressen en quines circumstàncies es fa l'acció del verb, com ara el lloc (on?), el temps (quan?), la manera (com?), la companyia (amb qui?) o l'instrument(amb què?).

LA L·L

La L·L

En català hi han paraules que s'escriuen amb l·l per raons etimològiques. Tot i que gairebé s'ha perdut el seu so.
Per saber si portem l·l podem seguir aquestes regles:

  • Les paraules que començen per al·l-, col·l-, il·l-, mil·l-.
Ex: al·licient, col·lectiu, il·luminat, mil·lenari.
  • Les paraules que acaben en -el·la, -il·la, -il·lar.
Ex: aquarel·la, til·la, vacil·lar.
  • Els derivats de paraules que acaben amb -ll
 Ex: metall/metal·lurgic
  • Els adjectius que començen amb l- i afegeixen el prefix il-
Ex: lògic/il·lògic

FRANCESC FONTANELLA

  • Francesc Fontanella
  • Poeta i dramaturg del bucolisme català
  • Nascut a Barcelona. Va néixer en una família noble
  • Va fer la incursió a la literatura i va escriure dos romanços dedicats al polític català i una lletra sobre el setge de Barcelona.

FRANCESC VICENT GARCIA

FRANCESC VICENT GARCIA 

  • Francesc Vicent Garcia 
  • Sacerdot i poeta Tortosí.
  • Considerat el millor poeta català de les tres centúries. 
  • El seu origen era noble i el coneixien com a Rector de Vallfogona, nom que fa referència al seu ofici de la jerarquia eclesiàstica.

EL BARROC I LA POESIA POPULAR

El Barroc i la poesia popular

  • L'admiració pels clàssics i l'optimisme se subsituiex per l'artifici i la desmesura. Durant l'època barroca predomina una visió pesimista de la vida.

  • La fugacitat del temps, la fortuna i l'atzar.

  • En l'època renaixentista la bellesa i l'harmonia eren dos valors estètics fonamentals; en canvi, ara són ocupats per la brutícia i la lletgesa.

  • Els recursos més utilitzats en les arts són figures de contrast com ara l'antítesi, la paradoxa i l'hipèrbole.

  • El llatí va perdent protagonisme i deixa de ser la llengua vehicular en l'enssenyament. En general, l'idioma del país passa a ocupar el seu lloc.

LES CONJUNCIONS

Les conjuncions:


Conjuncions coordinants:

- Copulatives: i, ni.

- Aversatives: però, no obstant, amb tot, ans, ara, ara bé, en canvi, mes, no obstant, això, sinó, sinó que, tanmateix.

- Disjuntives: o, o bé, o si no.

- Distributives: ara... ara, ara... adés, adés... adés, mig... mig, ni... ni, no solament... sinó també, o... o, que... que, sia... o, sia... sia.

- Il·latives: així (és que), doncs, per tant, per consegüent.



Conjuncions subordinants:

- Casuals: perquè, a causa que, atès que, car, com que, com sigui que, ja que, per raó que, per tal com, puix, puix que, vist que.
- Comparatives: tan.. com, tant... com, com menys... menys, com menys... més, com més... menys, com més... més, més... que (no pas).

- Completives: que, si, com.

- Concessives: amb tot (i) que, encara que, mal que, malgrat que, per bé que, per més que, si bé, tot i que.

- Condicionals: sí, en cas que, fora que, llevat que, mentre (que), només que, posat que, sempre que, si per cas, tret que.

- Consecutives: que, de (tal) manera que, fins al punt que, massa... perquè, tant... que, tan... que, talment... que.

- Finals: a fi que, perquè, per tal que.

- Locatives: on, allà on.

- Modals: així com, a mesura que, com, com si, en quant, en segons (que), sense que, tal com.
- Temporals: quan, abans que, d'ençà que, des que, després que, fins que (no), mentre (que), sempre que, tan bon punt, tota vegada que.

Sinó / si no

-La conjunció adversativa sinó no s'ha de confondre amb si no (conj. condic. + adv. de negació)



Doncs

-La conjunció doncs  és una conjunció continuativa, no té valor casual.



Perquè / per què / per a que
La conjunció perquè és una conjunció casual o final.
El perquè és un nom, sinònim de motiu
Per què  és la unió de la preposició per i l'interrogatius què. El fem servir en les oracions interrogatives directes i indirectes. 
Per a que és la unió de la preposició per a i la conjunció que. Aquesta construcció es pròpia de les oracions subordinades adverbials.

Tan / tant
Tan és un adverbi que modifica adjectius i adverbis.

Tant pot ser un adjectiu quantitatiuun pronom o un adverbi.

LES PREPOCICIONS

Les Preposicions

Es classifiquen en:

-Febles: a, amb, de, en, per, per a

-Fortescap a, contra, desde, dins, dintre, durant, entre, envers, fins (a), llevat, malgrat, mitjançant, pro, segons, sense, sobre, sota, ultra, vers, vora

-Locucions prepositives:  a causa de, a favor de, a còpia de, a força de, a mitjan, a partir de, a través de, abans de, al costat de, arran de, (a) dalt (de).


L'expressió del temps:

Fem servir la preposició davant de les parts del dia, les estacions i els mesos de l'any: a la tarda, a l'estiu, a     l'abril.

- Davant de dates concretes fem servir per: per Nadal, per Sant Joan, pel meu aniversari.

La preposició de:

- Alguns complements en català van precedits de la preposició de: 

 olla de pressió, avió de reacció, diferent de...

Les preposicions en amb:

- Per indicar el temps en què s'acompleix una acció fem servir en: Ho va resoldre en mitja hora.

- Per designar un sistema de locomoció els podem fer servir tots dos: Arriben en/amb tren

L'ADVERBI

L'ADVERBI

Clases d'adverbis segons la forma:



- Forma simple
  
 :
  
  Es tracta d'un sol mot, que sovin prové del llatí: bé, malament, molt, poc, prou...


- Forma derivada: Es tracta d'un mot format pel femení d'un adjectiu al qual s'hi ha afegit el sufix -ment: plàcidament, ràpidament, únicament...

-Locució adverbial: Es tracta d'un grup fix de mots que fan la funció d'adverbi:
a poc a poc, de bocaterrosa, de puntetes, de bat a bat, de cap a peus...



Segons el significat es classifiquen en:

- De manera: així, a poc a poc, bé, malament, de pressa, sobretot...
                     
                      adjectius en femení + -ment: malament, 

- De temps: ara, aviat, d'hora, tard...

- De lloc: on, aquí, allà, ençà, enlloc...

- De quantitat: molt, poc, massa, gaire, forçat...

- De dubte: potser, tal vegada, tal volta, si molt convé, qui sap, per ventura...

- D'afirmació: sí, prou, també, àdhuc, així mateix, sense dubte, i tant, de debò, ben segur...


- De negació: no, tampoc, no pas, i ara!, de cap manea...