La poesia del s.XV:
· Persisteixen encara models de tradició medievals. exemple: Poesia d'Ausiàs March.
· Es manté el corrent satíric que es va generar a València.
· Esforç per adaptar la mètrica a la del cànon renaixentista italià.
· Imitació de la poesia popular i tradicional.
dilluns, 21 de novembre del 2016
L'HABILITACIÓ, LA METÀFORA I LA METONÍMIA
L'habilitació, la metàfora i la metonímia:
L'habilitació: És un procés que atribueix característiques noves a una paraula.
1- de nom propi a nom comú.
2- de verb a nom.
3- d'adjectiu a nom.
4- de nom a adjectiu.
5- de verb a adjectiu.
Metàfora: És un recurs pel qual una paraula pren el significat d'una altra paraula perquè hi té algun element en comú.
Metonímia: Designa una paraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat.
L'habilitació: És un procés que atribueix característiques noves a una paraula.
1- de nom propi a nom comú.
2- de verb a nom.
3- d'adjectiu a nom.
4- de nom a adjectiu.
5- de verb a adjectiu.
Metàfora: És un recurs pel qual una paraula pren el significat d'una altra paraula perquè hi té algun element en comú.
Metonímia: Designa una paraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat.
ELS DIACRÍTICS
Els diacrítics:
És aquell que es possa per distingir en la majoria dels casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no haurien de dur.
Llista:
· bé, béns: fortuna · be, bens: xai
· déu, déus: divinitat · deu, deus: verb deure
· és: verb ser · es: pronom flexiu
· mà: part del co · ma: possessiu
· més: quantitatiu · mes: possessiu
· món: univers · mon: possessiu
· pèl, pèls: vellositat · pel, pels: contracció per+el i per+els
· què: interrogatiu · que: relatiu
· sé: verb saber · se: pronom reflexiu
· sí, sís: afirmació · si: condicional, nota, pronom
· són: verb ser · son: ganes de dormir
· té: verb tenir · te: planta
· ús: acció d'usar · us: pronom feble
· vós: pronom personal · vos: pronom feble
És aquell que es possa per distingir en la majoria dels casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no haurien de dur.
Llista:
· bé, béns: fortuna · be, bens: xai
· déu, déus: divinitat · deu, deus: verb deure
· és: verb ser · es: pronom flexiu
· mà: part del co · ma: possessiu
· més: quantitatiu · mes: possessiu
· món: univers · mon: possessiu
· pèl, pèls: vellositat · pel, pels: contracció per+el i per+els
· què: interrogatiu · que: relatiu
· sé: verb saber · se: pronom reflexiu
· sí, sís: afirmació · si: condicional, nota, pronom
· són: verb ser · son: ganes de dormir
· té: verb tenir · te: planta
· ús: acció d'usar · us: pronom feble
· vós: pronom personal · vos: pronom feble
JOAN LLUÍS VIVES
Joan Lluís vives:
·L'obra en gran part està escrita en llatí, encara que algunes són escrits en català, llevat d'alguns textos per a infants, ja que ell considerava que als nens se'ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin.
·L'obra en gran part està escrita en llatí, encara que algunes són escrits en català, llevat d'alguns textos per a infants, ja que ell considerava que als nens se'ls havia de parlar amb una llengua que coneguessin.
JOAN BOSCÀ
Joan Boscà:
·Gairabé la totalitat de l'obra de Boscà està ecrita en llengua castellana, pocs en català.
·Boscà és considerat l'introductor del Renaixement poètic a la península ibèrica.
·Escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter més tradicional, seguint els consells de Garcilaso de Vega, va començar a escriure sonets i estrofes renaixentistes.
·Gairabé la totalitat de l'obra de Boscà està ecrita en llengua castellana, pocs en català.
·Boscà és considerat l'introductor del Renaixement poètic a la península ibèrica.
·Escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter més tradicional, seguint els consells de Garcilaso de Vega, va començar a escriure sonets i estrofes renaixentistes.
dimecres, 16 de novembre del 2016
CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT
Característiques del renaixement:
· Es desenvolupa entre els segles XV i XVI, a Itàlia va començar avans.
· L'interès per l'ésser humà i per la natura.
· La fascinació per l'antiguitat clàssica.
· La reivindicació de l'ésser humà com un únic individu.
· La confiança en la capacitat de l'home per conèixer i transformar l'entorn.
· Es desenvolupa entre els segles XV i XVI, a Itàlia va començar avans.
· L'interès per l'ésser humà i per la natura.
· La fascinació per l'antiguitat clàssica.
· La reivindicació de l'ésser humà com un únic individu.
· La confiança en la capacitat de l'home per conèixer i transformar l'entorn.
EL DETERMINANT
EL DETERMINANT:
Els determinants: limiten el significat del nom. Permeten que n'expressem, per exemple, el gènere i el nombre, la quantitat i el grau de proximitat o de llunyania.
- L'article: Acompanya al nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. el, la, els, les.
- Demostratius: Indiquen un nom concret i n'especifiquen la proximitat o llunyania. aquest, aquell...
-Possessius: Determinen dependència o pertinença. meu, teva, seus...
-Numerals: Determinen una quantitat precisa. primer, doble, un, parell, un terç...
-Quantitatius: Expressen de manera aproximada la quantitat d'una cosa. més, menys, molt, tot...
-Indefinits: Expressen una quntitat molt imprecisa. un, algun, qualsevol, cap, diversos...
Els determinants: limiten el significat del nom. Permeten que n'expressem, per exemple, el gènere i el nombre, la quantitat i el grau de proximitat o de llunyania.
- L'article: Acompanya al nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. el, la, els, les.
- Demostratius: Indiquen un nom concret i n'especifiquen la proximitat o llunyania. aquest, aquell...
-Possessius: Determinen dependència o pertinença. meu, teva, seus...
-Numerals: Determinen una quantitat precisa. primer, doble, un, parell, un terç...
-Quantitatius: Expressen de manera aproximada la quantitat d'una cosa. més, menys, molt, tot...
-Indefinits: Expressen una quntitat molt imprecisa. un, algun, qualsevol, cap, diversos...
L'ADJECTIU
L'ADJECTIU:
L'adjectiu: expressa les característiques del nom que acompanya i n'aprofita informació complementària.
* De dues terminacions: L'adjectiu concorda amb gènere i nombre. ex: petit/ita.
*-D'una terminació: No tenen flexió de gènere. ex: alegre.
-Adj. de dues terminacions:
La forma bàsica consisteix a afegir les terminacions següents al masculí:
ex: sol-sola, sols-soles...
-Adj. d'una sola terminació:
Tenen una forma invariable per al masculí i el femeni. Alguns tenen també una sola forma de plural:
-a, -e, -ble, -al, -el, -li, -ant, -ent, -ar, -or, -aire, -ista, -color, -aç-iç, -oç.
ex: lliure, multicolor, audaç, totals, popular,...
L'adjectiu: expressa les característiques del nom que acompanya i n'aprofita informació complementària.
* De dues terminacions: L'adjectiu concorda amb gènere i nombre. ex: petit/ita.
*-D'una terminació: No tenen flexió de gènere. ex: alegre.
-Adj. de dues terminacions:
La forma bàsica consisteix a afegir les terminacions següents al masculí:
ex: sol-sola, sols-soles...
-Adj. d'una sola terminació:
Tenen una forma invariable per al masculí i el femeni. Alguns tenen també una sola forma de plural:
-a, -e, -ble, -al, -el, -li, -ant, -ent, -ar, -or, -aire, -ista, -color, -aç-iç, -oç.
ex: lliure, multicolor, audaç, totals, popular,...
dissabte, 15 d’octubre del 2016
CORRENTS ARTÍSTICS: SEGLES XVI-XVIII.
· Corrents artístics.
- Renaixement (XV-XVII): Itàlia, positivisme i l'Antiguitat clàssica com a referent conceptual i estètic.
- Barroc (XVII): Monarquia absolutista, sentiment de decepció i pessimisme i ornamentació i jocs per concentrar sentiments i emocions.
- Il·lustració (XVIII): Resposta ideològica al Barroc, la raó i la llum i l'harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art.
- Renaixement (XV-XVII): Itàlia, positivisme i l'Antiguitat clàssica com a referent conceptual i estètic.
- Barroc (XVII): Monarquia absolutista, sentiment de decepció i pessimisme i ornamentació i jocs per concentrar sentiments i emocions.
- Il·lustració (XVIII): Resposta ideològica al Barroc, la raó i la llum i l'harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art.
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL SEGLES XV-XVIII
· Esdeveniments més importants a Europa:
- Descobriment d'Àmerica.
- Revolució francesa.
- La burgesia.
- Humanisme.
- La Contrareforma.
- Invenció de la impremta.
- Renaixement, Barroc, Il·lustració.
- Revalorització de l'artista o creador.
- L'òpera.
- Descobriment d'Àmerica.
- Revolució francesa.
- La burgesia.
- Humanisme.
- La Contrareforma.
- Invenció de la impremta.
- Renaixement, Barroc, Il·lustració.
- Revalorització de l'artista o creador.
- L'òpera.
dissabte, 8 d’octubre del 2016
L'ACCENTUACIÓ
-NORMES DE ACCENTUACIÓ:
· Paraules agudes: S'accentuen quan acaben en:
* vocal.
* vocal + s. ex: pas-tís...
* en, in.
· Paraules planes: S'accentuen:
* quan no acaben en cap de les terminacions anteriors. ex: di-fí-cil...
· Paraules esdrúixoles: S'accentuen:
* sempre. ex: far-mà-ci-a...
- LA SÍL·LABA: La síl·laba és cada cop de veu que hi ha dins d'una paraula:
lli-bre, cot-xe...
-Síl·labes àtones i tòniques:
* Àtones: La síl·laba que es pronuncia més fort: mà-qui-na...
* Tòniques: La vocal o les vocals que diem amb menys intensitat: ro-ba...
- DIFTONGS: Un diftong són dues vocals que es troben dins una mateixa síl·laba.
( Perquè es formi diftong la i o la u no poden ser tòniques. )
* Diftongs decreixents: Unió de una vocal forta amb una feble o bé de dues febles: aire...
* Diftongs creixents: tres casos:
1- La u i una altra vocal darrere de la g i la q: llen-gua...
2- La i va davant d'una vocal a principi de paraula: iogurt...
3- Quan la i o la u es troben entre dues vocals: no-ia...
· Paraules agudes: S'accentuen quan acaben en:
* vocal.
* vocal + s. ex: pas-tís...
* en, in.
· Paraules planes: S'accentuen:
* quan no acaben en cap de les terminacions anteriors. ex: di-fí-cil...
· Paraules esdrúixoles: S'accentuen:
* sempre. ex: far-mà-ci-a...
- LA SÍL·LABA: La síl·laba és cada cop de veu que hi ha dins d'una paraula:
lli-bre, cot-xe...
-Síl·labes àtones i tòniques:
* Àtones: La síl·laba que es pronuncia més fort: mà-qui-na...
* Tòniques: La vocal o les vocals que diem amb menys intensitat: ro-ba...
- DIFTONGS: Un diftong són dues vocals que es troben dins una mateixa síl·laba.
( Perquè es formi diftong la i o la u no poden ser tòniques. )
* Diftongs decreixents: Unió de una vocal forta amb una feble o bé de dues febles: aire...
* Diftongs creixents: tres casos:
1- La u i una altra vocal darrere de la g i la q: llen-gua...
2- La i va davant d'una vocal a principi de paraula: iogurt...
3- Quan la i o la u es troben entre dues vocals: no-ia...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)