LA POESIA DEL s.XV

La poesia del s.XV:

· Persisteixen encara models de tradició medievals. exemple: Poesia d'Ausiàs       March.

· Es manté el corrent satíric que es va generar a València.

· Esforç per adaptar la mètrica a la del cànon renaixentista italià.

· Imitació de la poesia popular i tradicional.

L'HABILITACIÓ, LA METÀFORA I LA METONÍMIA

L'habilitació, la metàfora i la metonímia:

L'habilitació: És un procés que atribueix característiques noves a una paraula.
1- de nom propi a nom comú.
2- de verb a nom.
3- d'adjectiu a nom.
4- de nom a adjectiu.
5- de verb a adjectiu.

Metàfora: És un recurs pel qual una paraula pren el significat d'una altra paraula perquè hi té algun element en comú.

Metonímia: Designa una paraula amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat.

ELS DIACRÍTICS

Els diacrítics:

És aquell que es possa per distingir en la majoria dels casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no haurien de dur.

Llista:

· bé, béns: fortuna              · be, bens: xai
· déu, déus: divinitat           · deu, deus: verb deure
· és: verb ser                      · es: pronom flexiu
· mà: part del co                 · ma: possessiu
· més: quantitatiu               · mes: possessiu
· món: univers                    · mon: possessiu  
· pèl, pèls: vellositat            · pel, pels: contracció per+el i per+els
· què: interrogatiu               · que: relatiu
· sé: verb saber                   · se: pronom reflexiu
· sí, sís: afirmació                · si: condicional, nota, pronom
· són: verb ser                     · son: ganes de dormir
· té: verb tenir                     · te: planta
· ús: acció d'usar                  · us: pronom feble
· vós: pronom personal         · vos: pronom feble

JOAN LLUÍS VIVES

Joan Lluís vives:

·L'obra en gran part està escrita en llatí, encara que algunes són escrits en català, llevat d'alguns textos per a infants, ja  que ell considerava que als nens se'ls havia de parlar amb una llengua que  coneguessin. 

JOAN BOSCÀ

Joan Boscà:

·Gairabé la totalitat de l'obra de Boscà està ecrita en llengua castellana, pocs en català.

·Boscà és considerat l'introductor del Renaixement poètic a la península ibèrica.

·Escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter més tradicional, seguint els consells de Garcilaso de Vega, va començar a escriure sonets i estrofes renaixentistes.

CARACTERÍSTIQUES DEL RENAIXEMENT

Característiques del renaixement:

· Es desenvolupa entre els segles XV i XVI, a Itàlia va començar avans.

· L'interès per l'ésser humà i per la natura.

· La fascinació per l'antiguitat clàssica.

· La reivindicació de l'ésser humà com un únic individu.

· La confiança en la capacitat de l'home per conèixer i transformar l'entorn.

EL DETERMINANT

EL DETERMINANT:

Els determinants: limiten el significat del nom. Permeten que n'expressem, per exemple, el gènere i el nombre, la quantitat i el grau de proximitat o de llunyania.

- L'article: Acompanya al nom quan ens referim a una persona o a una cosa concreta. el, la, els, les.

- Demostratius: Indiquen un nom concret i n'especifiquen la proximitat o llunyania. aquest, aquell...

-Possessius: Determinen dependència o pertinença. meu, teva, seus...

-Numerals: Determinen una quantitat precisa. primer, doble, un, parell, un terç...

-Quantitatius: Expressen de manera aproximada la quantitat d'una cosa. més, menys, molt, tot...

-Indefinits: Expressen una quntitat molt imprecisa. un, algun, qualsevol, cap, diversos...

L'ADJECTIU

L'ADJECTIU:

L'adjectiu: expressa les característiques del nom que acompanya i n'aprofita informació complementària.

* De dues terminacions: L'adjectiu concorda amb gènere i nombre. ex: petit/ita.

*-D'una terminació: No tenen flexió de gènere. ex: alegre.

-Adj. de dues terminacions:
La forma bàsica consisteix a afegir les terminacions següents al masculí: 
ex: sol-sola, sols-soles...

-Adj. d'una sola terminació:
Tenen una forma invariable per al masculí i el femeni. Alguns tenen també una sola forma de plural:
-a, -e, -ble, -al, -el, -li, -ant, -ent, -ar, -or, -aire, -ista, -color, -aç-iç, -oç.
ex: lliure, multicolor, audaç, totals, popular,...

CORRENTS ARTÍSTICS: SEGLES XVI-XVIII.

· Corrents artístics.

- Renaixement (XV-XVII): Itàlia, positivisme i l'Antiguitat clàssica com a referent conceptual i estètic.

- Barroc (XVII): Monarquia absolutista, sentiment de decepció i pessimisme i ornamentació i jocs per concentrar sentiments i emocions.

- Il·lustració (XVIII): Resposta ideològica al Barroc, la raó i la llum i l'harmonia grecollatina i ús educatiu de l'art. 

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL SEGLES XV-XVIII

· Esdeveniments més importants a Europa:

- Descobriment d'Àmerica.

- Revolució francesa.

- La burgesia.

- Humanisme.

- La Contrareforma.

- Invenció de la impremta. 

- Renaixement, Barroc, Il·lustració.

- Revalorització de l'artista o creador.

- L'òpera. 

L'ACCENTUACIÓ

-NORMES DE ACCENTUACIÓ:

· Paraules agudes: S'accentuen quan acaben en: 
* vocal.
* vocal + s.                       ex: pas-tís...
* en, in. 

· Paraules planes: S'accentuen: 
*  quan no acaben en cap de les terminacions anteriors.      ex: di-fí-cil...

· Paraules esdrúixoles: S'accentuen: 
* sempre.                   ex: far-mà-ci-a...


- LA SÍL·LABA: La síl·laba és cada cop de veu que hi ha dins d'una paraula: 
lli-bre, cot-xe...

-Síl·labes àtones i tòniques:
* Àtones: La síl·laba que es pronuncia més fort: mà-qui-na...
* Tòniques: La vocal o les vocals que diem amb menys intensitat: ro-ba...

- DIFTONGS: Un diftong són dues vocals que es troben dins una mateixa síl·laba.
( Perquè es formi diftong la i o la u no poden ser tòniques. )

* Diftongs decreixents: Unió de una vocal forta amb una feble o bé de dues febles: aire...
* Diftongs creixents: tres casos:
1- La u i una altra vocal darrere de la g i la q: llen-gua...
2- La i va davant d'una vocal a principi de paraula: iogurt...
3- Quan la i o la u es troben entre dues vocals: no-ia...